sábado, 14 de noviembre de 2009

aforismo

Ojalá tuviera un mapa de la geografía de mis sensaciones, de las personas que me habitan, de los lugares que la nutren. Los cambios que la golpean, que hacen que surjan páramos y estepas y también rincones donde el verdor duele con solo mirarlo.
Ojalá pudiera olvidar todo lo que me ha sucedido y dedicarme a descubrirme cada día, de nuevo, de una nueva forma, vivir de manera inconsciente y no tener que dedicarme a recomponer el puzzle de mi historia.
Cierro los ojos y me veo cercado en la inmensidad del término medio, en el castigo kafkiano de ir perdido y a la vez esforzarme por amamantar la futilidad de mis convicciones.
Ahora tan sólo quiero que el agua moje y que el cielo sea azul.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Al mar del teus ulls ballaria la dansa de la sendra,
Em nodriria amb cada petó, cada riallada de sol que cau als teus pits,
Ens predriem endinsats en la flor del taronger,
L’eufòria del Mediterrani,
Lèscolta aturada de la sorra.
Peripl,
Odisea,
La paranoia de cent gavines i tot un munt de rínxols catastròfics.
Tu i jo estem vius,
I les paralaues són tan sols paraules...
Vine i dime que esperes per a jugar.