lunes, 2 de noviembre de 2009

Al mar del teus ulls ballaria la dansa de la sendra,
Em nodriria amb cada petó, cada riallada de sol que cau als teus pits,
Ens predriem endinsats en la flor del taronger,
L’eufòria del Mediterrani,
Lèscolta aturada de la sorra.
Peripl,
Odisea,
La paranoia de cent gavines i tot un munt de rínxols catastròfics.
Tu i jo estem vius,
I les paralaues són tan sols paraules...
Vine i dime que esperes per a jugar.

1 comentario: